El Simposio Europeo de Granollers concluye con un manifiesto para impulsar la biodiversidad cultivada en las ciudades


Tras dos días de ponencias y trabajo en red, el 1er Simposio Europeo ‘Fomentar la Biodiversidad Cultivada mediante Políticas Alimentarias Locales’ concluyó el pasado miércoles 30 de abril con la presentación del Manifiesto de Granollers, un documento desarrollado gracias al trabajo colectivo de las entidades organizadoras y participantes con el objetivo de trazar una hoja de ruta para alcanzar una visión compartida: que en 2050 todos los municipios de Europa cuenten con políticas alimentarias que contribuyan a generar alimentos sostenibles y saludables dentro de los límites planetarios, garantizando la viabilidad económica de sus comunidades y habitantes. 

En la sesión inaugural, la alcaldesa Alba Barnusell dio la bienvenida destacando el compromiso de la ciudad con la sostenibilidad. Por su parte, Enrique Pueyo, alcalde de Aínsa y presidente de la Red de Municipios por la Agroecología, señaló: “Como alcalde de Aínsa, tengo muy claro que las políticas alimentarias con enfoque agroecológico deben integrar la biodiversidad cultivada”. Pueyo celebró la oportunidad de “compartir este espacio con representantes de municipios y organizaciones de toda Europa”.

Mariateresa Lazzaro, investigadora de FiBL Suiza y cocoordinadora científica de LiveSeeding, subrayó que las semillas locales son esenciales en los sistemas alimentarios de orientación agroecológica: “Juntos y juntas podemos impulsar un trabajo coordinado, multiactor y multinivel, para aumentar la biodiversidad cultivada, desde el campo hasta el plato”.

Por su parte, María Carrascosa, responsable del proyecto LiveSeeding en la Red de Municipios por la Agroecología, añadió que el objetivo del encuentro es fortalecer la integración de la biodiversidad cultivada en las acciones municipales como herramienta para construir sistemas alimentarios locales sostenibles, saludables y biodiversos, estableciendo las alianzas necesarias para apoyar este esfuerzo”.

En la sesión sobre marcos legislativos, medidas políticas y programas de financiación multinivel para un sistema de semillas biodiverso, Cristina Massot remarcó desde la Generalitat de Catalunya, que la biodiversidad es la base de la seguridad, la resiliencia y la calidad de los alimentos”. Por su parte, Sonia Callau, de la Diputación de Barcelona, defendió que su institución “trabaja para conservar y promover el patrimonio natural mediante una gestión sostenible e integrada de los sistemas agrarios”; mientras que a nivel local, Francesc Arolas, teniente de alcalde de Medio Ambiente de Granollers, destacó el papel del banco de semillas comarcal y la marca ‘Productes de Palou’: La biodiversidad cultivada es un elemento clave para nuestro sistema alimentario: sostenibilidad, patrimonio, gastronomía, cultura, adaptación al cambio climático…”.

Segundo día: Iniciativas municipales a nivel europeo
La segunda jornada (30 de abril) permitió compartir iniciativas tanto de municipios como de organizaciones  para el fomento de la biodiversidad cultivada en los sistemas alimentarios locales, sostenibles y saludables. Jérémy Camus, vicepresidente de la Metrópoli de Lyon (Francia), presentó una ambiciosa política alimentaria, ‘de la semilla al plato’: Lyon ha creado un banco  metropolitano de semillas de 6.000 m² y una estación experimental dedicada a multiplicar variedades adaptadas, produciendo simientes que se ofrecen de forma gratuita a agricultores y agricultoras locales mediante programas de mejora participativa. Durante los próximos años, los alimentos procedentes de estas semillas se integrarán en los comedores escolares locales.

Desde el País Vasco, Iker Santocildes, alcalde de Orduña, relató la estrategia alimentaria de su municipio hacia 2030, basada en la agroecología y la recuperación de variedades autóctonas. “La introducción de la biodiversidad cultivada en el sistema alimentario es una herramienta para reconectar el medio rural y el medio urbano”, afirmó Santocildes, destacando acciones como la creación de un huerto frutal de referencia con manzanos y perales locales, el apoyo a mercados de productores y productoras y la reintroducción de cultivos tradicionales en la restauración colectiva local.

Carmelo Troccoli, director general de la World Farmers Markets Coalition, enfatizó el papel de los mercados de agricultores y agricultoras en la gestión sostenible de la biodiversidad. Recordó que se ha perdido alrededor del 75% de la diversidad agrícola debido a la industrialización y la globalización de los sistemas alimentarios, por lo que “la biodiversidad no solo debe conservarse, sino también producirse y comercializarse, ponerse en valor”​. Gracias al compromiso de agricultores y agricultoras “custodios” y redes de venta directa, muchos productos únicos se han salvado de la extinción, subrayó Troccoli, quien añadió que cada compra en un mercado local es “un voto por la sostenibilidad y la biodiversidad cultivada”​.

La sesión dedicada a las emergencias climáticas y de la biodiversidad aportó visiones desde la gestión municipal y la sociedad civil. Saverio Mecca, concejal de Transición Ecológica de Scandicci (Italia), expuso las políticas de su ciudad para integrar la agrobiodiversidad en el planeamiento urbano. Scandicci ha adoptado un enfoque de “Una Sola Salud” (One Health) que vincula el bienestar humano con la salud de los ecosistemas, desarrollando un plan integral que incorpora huertos urbanos ecológicos y la biodiversidad cultivada en la ordenación territorial desde una perspectiva de  política alimentaria municipal amplia. 

Por su parte, Maria Young, representante del Consejo Alimentario de Cork (Irlanda), abogó por reimaginar el sistema alimentario irlandés ante la crisis climática. Young criticó que la hoja de ruta actual de la industria considere su país como una mera plataforma para producir 7 millones de reses y la intensificación como única vía, ignorando sus activos humanos, culturales y ambientales. Frente a ello, destacó iniciativas comunitarias en Cork —como huertos urbanos y bancos de semillas locales— y subrayó que la alimentación puede ser “parte de una renovación cívica” que brinde múltiples beneficios sociales, económicos y ambientales.

Manifiesto de Granollers
La jornada concluyó con la validación del Manifiesto de Granollers, fruto del trabajo colaborativo de las entidades organizadoras, ponentes y participantes. En palabras de Mariano Iossa, coordinador de LiveSeeding, el manifiesto tiene como objetivo “reunir acciones prácticas en las que los municipios, las autoridades y comunidades locales puedan participar para transformar los sistemas alimentarios a nivel local”.

«Este documento plantea una visión ambiciosa: que en 2050 todos los municipios europeos tengan una política local que impulse  sistemas agroalimentarios ciudad-región saludables y sostenibles, dentro de los límites planetarios y garantizando medios de vida dignos para sus comunidades», explicó Iossa. Para lograrlo, el documento señala la agroecología y la producción ecológica como marco indispensable, y sitúa la biodiversidad cultivada en el corazón de estos sistemas alimentarios como un bien público gestionado por la comunidad local​.

El Manifiesto de Granollers propone líneas de acción municipales en seis ámbitos clave (gobernanza, dietas, equidad social, producción, distribución y desperdicio alimentario), que conforman el marco de trabajo del Pacto de Políticas Alimentarias Urbanas de Milán. Entre las medidas concretas figuran el priorizar la compra pública alimentaria ecológica y basada en la biodiversidad cultivada, el impulso de la autoproducción de semillas en huertos urbanos comunitarios permanentes e inclusivos, el apoyo al emprendimiento de las pequeñas y medianas empresas en el sector de las semillas y la mejora vegetal ecológicas, el apoyo a los circuitos cortos de comercialización —mercados locales, pequeño comercio— de alimentos locales, ecológicas y biodiversos, así como promover los bancos comunitarios de semillas locales y la educación alimentaria de la población. 

Asimismo, el texto eleva recomendaciones a las autoridades nacionales y europeas, como incluir el apoyo a la biodiversidad cultivada en las estrategias estatales de alimentación y clima, así como en los planes de transición ecológica justa; o incorporar la “compra pública alimentaria sostenible” como parte integral de la próxima revisión de la Directiva sobre Compra Pública, con criterios mínimos obligatorios para alimentos ecológicos y la asignación de puntuación adicional a las prácticas de orientación agroecológica, como el uso de biodiversidad cultivada.

En la sesión dedicada a la presentación del Manifiesto de Granollers, Francesco Cagnola, de la secretaría del Pacto de Políticas Alimentarias Urbanas de Milán, señaló que «cuando hablamos de biodiversidad cultivada, la producción urbana de alimentos a menudo se considera un entretenimiento, pero debemos tomárnoslo en serio. La ciudadanía europea debe participar de manera proactiva”. A ese respecto, Judith Féher, de la Coordinadora Europea Liberemos la Diversidad, apuntó la necesidad de la cocreación de políticas con la sociedad civil organizada para aumentar el impacto de las actuaciones: “Hay municipios europeos que trabajan junto con redes locales de semillas, que llevan tiempo actuando en el territorio. En el simposio hemos visto varios ejemplos de éxito de este tipo de partenariados.

El simposio fue organizado por el Ayuntamiento de Granollers junto a la Red de Municipios por la Agroecología y el proyecto europeo LiveSeeding​, con la colaboración de un comité internacional de ciudades europeas y organismos internacionales como la FAO o el Pacto de Milán. Desde la organización se agradece a todas las entidades participantes su implicación, que hizo posible convertir a Granollers en el epicentro europeo del debate sobre semillas y biodiversidad cultivada, sentando las bases para una colaboración más estrecha entre ciudades para la puesta en marcha de futuros proyectos conjuntos.

En la web del Simposio, enlazada a continuación, podrán encontrar imágenes del evento y la repercusión del mismo en medios de comunicación como EFE, Infobae o eldiario.es.


El Simposi Europeu de Granollers conclou amb un manifest per impulsar la biodiversitat cultivada a les ciutats

Després de dues jornades de ponències i treball en xarxa, el 1r Simposi Europeu “Fomentar la Biodiversitat Cultivada mitjançant Polítiques Alimentàries Locals” va concloure el dimecres 30 d’abril amb la presentació del Manifest de Granollers, un document elaborat gràcies al treball col·lectiu de les entitats organitzadores i participants, amb l’objectiu de traçar una fulla de ruta cap a una visió compartida: que l’any 2050 tots els municipis d’Europa disposin de polítiques alimentàries que contribueixin a generar aliments sostenibles i saludables dins dels límits planetaris, garantint la viabilitat econòmica de les seves comunitats i habitants.

En la sessió inaugural, l’alcaldessa Alba Barnusell va donar la benvinguda posant en valor el compromís de la ciutat amb la sostenibilitat. Per la seva banda, Enrique Pueyo, alcalde d’Aínsa i president de la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia, va afirmar: “Com a alcalde d’Aínsa, tinc molt clar que les polítiques alimentàries amb enfocament agroecològic han d’integrar la biodiversitat cultivada.” Pueyo va celebrar l’oportunitat de “compartir aquest espai amb representants de municipis i organitzacions de tot Europa”.

Mariateresa Lazzaro, investigadora de FiBL Suïssa i cocordinadora científica del projecte LiveSeeding, va destacar que les llavors locals són essencials en els sistemes alimentaris agroecològics: “Juntes i junts podem impulsar una tasca coordinada, multiactor i multinivell per augmentar la biodiversitat cultivada, des del camp fins al plat.”

María Carrascosa, responsable del projecte LiveSeeding a la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia, va afegir que l’objectiu de la trobada és “enfortir la integració de la biodiversitat cultivada en les accions municipals com a eina per construir sistemes alimentaris locals sostenibles, saludables i biodiversos, establint les aliances necessàries per donar suport a aquest esforç”.

Marcos legislatius, polítiques i finançament per a sistemes de llavors biodiversos
En la sessió sobre marcs legislatius, polítiques i programes de finançament multinivell per a un sistema de llavors biodivers, Cristina Massot, de la Generalitat de Catalunya, va destacar que “la biodiversitat és la base de la seguretat, la resiliència i la qualitat dels aliments”. Sonia Callau, de la Diputació de Barcelona, va defensar que la institució “treballa per conservar i promoure el patrimoni natural mitjançant una gestió sostenible i integrada dels sistemes agraris”.

A nivell local, Francesc Arolas, tinent d’alcalde de Medi Ambient de Granollers, va posar en valor el banc comarcal de llavors i la marca Productes de Palou: “La biodiversitat cultivada és un element clau del nostre sistema alimentari: sostenibilitat, patrimoni, gastronomia, cultura, adaptació al canvi climàtic…”

Segon dia: iniciatives municipals a escala europea
La segona jornada (30 d’abril) va permetre compartir iniciatives tant de municipis com d’organitzacions per fomentar la biodiversitat cultivada en sistemes alimentaris locals, sostenibles i saludables. Jérémy Camus, vicepresident de la Metròpolis de Lió (França), va presentar una ambiciosa política alimentària ‘de la llavor al plat’: Lió ha creat un banc metropolità de llavors de 6.000 m² i una estació experimental per multiplicar varietats adaptades. Aquestes llavors es distribueixen gratuïtament a agricultores i agricultors locals mitjançant programes de millora participativa, i els aliments que se’n deriven s’incorporaran als menjadors escolars locals en els pròxims anys.

Des del País Basc, Iker Santocildes, alcalde d’Orduña, va explicar l’estratègia alimentària del municipi fins al 2030, basada en l’agroecologia i la recuperació de varietats autòctones. “La introducció de la biodiversitat cultivada en el sistema alimentari és una eina per reconnectar el món rural i l’urbà”, va afirmar Santocildes, destacant accions com la creació d’un hort fruiter de referència amb pomeres i pereres locals, el suport als mercats de productors i productores, i la reintroducció de conreus tradicionals a la restauració col·lectiva local.

Carmelo Troccoli, director general de la World Farmers Markets Coalition, va destacar el paper dels mercats de pagesia en la gestió sostenible de la biodiversitat. Va recordar que s’ha perdut prop del 75% de la diversitat agrícola a causa de la industrialització i la globalització dels sistemes alimentaris, i va afirmar que “la biodiversitat no només s’ha de conservar, sinó també produir, comercialitzar i posar en valor”. Gràcies al compromís de les pageses i pagesos “custodis” i de les xarxes de venda directa, molts productes únics s’han salvat de l’extinció. “Cada compra en un mercat local és un vot per la sostenibilitat i la biodiversitat cultivada”, va concloure.

Emergències climàtiques i de biodiversitat
La sessió dedicada a les emergències climàtiques i de biodiversitat va oferir visions des de la gestió municipal i la societat civil. Saverio Mecca, regidor de Transició Ecològica de Scandicci (Itàlia), va exposar les polítiques de la seva ciutat per integrar l’agrobiodiversitat en la planificació urbana. Scandicci ha adoptat un enfocament de “Una Sola Salut” (One Health), que vincula el benestar humà amb la salut dels ecosistemes, mitjançant un pla integral amb horts urbans ecològics i la incorporació de la biodiversitat cultivada a l’ordenació territorial com a part d’una política alimentària municipal àmplia.

Per la seva banda, Maria Young, representant del Consell Alimentari de Cork (Irlanda), va defensar la necessitat de repensar el sistema alimentari irlandès davant la crisi climàtica. Va criticar que el full de ruta actual de la indústria consideri el país una plataforma per produir 7 milions de caps de bestiar, promovent la intensificació com a única via, i ignorant els seus actius humans, culturals i ambientals. Com a alternativa, va destacar iniciatives comunitàries a Cork —com ara horts urbans i bancs locals de llavors— i va subratllar que l’alimentació pot ser “part d’una renovació cívica” amb múltiples beneficis socials, econòmics i ambientals.


El Manifest de Granollers
La jornada va concloure amb la validació del Manifest de Granollers, resultat del treball col·laboratiu de les entitats organitzadores, ponents i participants. En paraules de Mariano Iossa, coordinador de LiveSeeding, el manifest pretén “reunir accions pràctiques per a que els municipis, les autoritats locals i les comunitats puguin participar per transformar els sistemes alimentaris a nivell local”.

«El document planteja una visió ambiciosa: que l’any 2050 tots els municipis europeus disposin d’una política local que impulsi sistemes agroalimentaris ciutat-regió saludables i sostenibles, dins dels límits planetaris i garantint mitjans de vida dignes per a les seves comunitats», va explicar Iossa. El document, assenyala l’agroecologia i la producció ecològica com a marc indispensable, i situa la biodiversitat cultivada al cor d’aquests sistemes com a bé comú gestionat per la comunitat local.

El Manifest de Granollers proposa línies d’acció municipal en sis àmbits clau (governança, dietes, equitat social, producció, distribució i malbaratament alimentari), alineades amb el Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà. Entre les mesures concretes s’inclouen: prioritzar la compra pública d’aliments ecològics i basats en biodiversitat cultivada; impulsar l’autoproducció de llavors en horts urbans comunitaris, permanents i inclusius; donar suport a l’emprenedoria de petites i mitjanes empreses en el sector de les llavors i la millora vegetal ecològica; reforçar els circuits curts de comercialització —mercats locals, petit comerç— d’aliments locals, ecològics i biodiversos; promoure els bancs comunitaris de llavors locals i fomentar l’educació alimentària de la població.

Així mateix, el text trasllada recomanacions a les autoritats estatals i europees, com ara incloure el suport a la biodiversitat cultivada en les estratègies estatals d’alimentació i clima, i en els plans de transició ecològica justa; o incorporar la “compra pública alimentària sostenible” com a part integral de la pròxima revisió de la Directiva sobre Contractació Pública, amb criteris mínims obligatoris per a aliments ecològics i puntuació addicional per a pràctiques agroecològiques, com l’ús de biodiversitat cultivada.

En la sessió dedicada a la presentació del Manifest, Francesco Cagnola, de la secretaria del Pacte de Milà, va afirmar: “Quan parlem de biodiversitat cultivada, la producció urbana sovint es veu com un entreteniment, però ens ho hem de prendre seriosament. La ciutadania europea hi ha de participar activament.” En aquest sentit, Judith Féher, de la Coordinadora Europea Alliberem la Diversitat, va subratllar la necessitat de co-crear polítiques amb la societat civil organitzada per augmentar-ne l’impacte: “Hi ha municipis europeus que treballen amb xarxes locals de llavors que fa temps que actuen al territori. Al simposi hem vist diversos exemples d’èxit d’aquests partenariats.”

El simposi ha estat organitzat per l’Ajuntament de Granollers, amb la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia i el projecte europeu LiveSeeding, amb la col·laboració d’un comitè internacional de ciutats europees i organismes internacionals com la FAO o el Pacte de Milà. L’organització agraeix a totes les entitats participants la seva implicació, que ha permès convertir Granollers en l’epicentre europeu del debat sobre llavors i biodiversitat cultivada, i posar les bases per a una col·laboració més estreta entre ciutats en futurs projectes conjunts.

A la web del Simposi, enllaçada a continuació, podran trobar imatges de l’esdeveniment així com la seva repercussió en mitjans de comunicació com EFE, Infobae o eldiario.es.


The European Symposium in Granollers concludes with a manifesto to boost cultivated biodiversity in cities

After two days of lectures and networking, the 1st European Symposium “Fostering Cultivated Biodiversity through Local Food Policies” concluded on Wednesday, April 30, with the presentation of the Granollers Manifesto. This document, developed through the collective work of organizing entities and participants, aims to chart a roadmap toward a shared vision: that by 2050, all municipalities in Europe will have food policies that contribute to producing sustainable and healthy food within planetary boundaries, ensuring the economic viability of their communities and inhabitants.

In the opening session, Mayor Alba Barnusell welcomed participants by highlighting the city’s commitment to sustainability. Enrique Pueyo, Mayor of Aínsa and President of the Network of Municipalities for Agroecology, stated: “As Mayor of Aínsa, I am convinced that food policies with an agroecological approach must integrate cultivated biodiversity.” Pueyo celebrated the opportunity to “share this space with representatives from municipalities and organizations across Europe.”

Mariateresa Lazzaro, researcher at FiBL Switzerland and scientific co-coordinator of LiveSeeding, emphasized that local seeds are essential in agroecological food systems: “Together, we can drive a coordinated, multi-actor, and multi-level effort to increase cultivated biodiversity, from farm to fork.”

María Carrascosa, coordinator of the LiveSeeding project within the Network of Municipalities for Agroecology, added that the goal of the meeting is “to strengthen the integration of cultivated biodiversity into municipal actions as a tool to build sustainable, healthy, and biodiverse local food systems, establishing the necessary alliances to support this effort.”

Legislative frameworks, policies and financing for seed systems
During the session on legislative frameworks, policies, and multi-level funding programs for a biodiverse seed system, Cristina Massot from the Government of Catalonia highlighted that “biodiversity is the foundation of food security, resilience, and quality.” Sonia Callau, from the Barcelona Provincial Council, emphasized that her institution “works to conserve and promote natural heritage through sustainable and integrated management of farming systems.”

At the local level, Francesc Arolas, Deputy Mayor for the Environment in Granollers, stressed the importance of the regional seed bank and the «Productes de Palou» brand: “Cultivated biodiversity is a key element of our food system: sustainability, heritage, gastronomy, culture, climate change adaptation…”

Day 2: Municipal initiatives across Europe
The second day (April 30) showcased initiatives from municipalities and organizations promoting cultivated biodiversity within sustainable and healthy local food systems. Jérémy Camus, Vice President of the Lyon Metropolis (France), presented an ambitious “seed-to-plate” food policy: Lyon has created a 6,000 m² metropolitan seed bank and an experimental station dedicated to multiplying adapted varieties. Seeds are offered free of charge to local farmers through participatory breeding programs, and food grown from these seeds will be included in local school canteens in the coming years.

From the Basque Country, Iker Santocildes, Mayor of Orduña, shared his town’s food strategy toward 2030, based on agroecology and the recovery of native varieties. “Integrating cultivated biodiversity into the food system is a tool to reconnect rural and urban areas,” said Santocildes, pointing to initiatives such as a flagship orchard of local apple and pear trees, support for producer markets, and the reintroduction of traditional crops in collective catering.

Carmelo Troccoli, Director General of the World Farmers Markets Coalition, emphasized the role of farmers’ markets in sustainably managing biodiversity. He recalled that around 75% of agricultural diversity has been lost due to industrialization and globalization of food systems, and stressed that “biodiversity must not only be preserved but also produced, marketed, and valued.” Thanks to the commitment of “custodian” farmers and direct sales networks, many unique products have been saved from extinction. “Every purchase at a local market is a vote for sustainability and cultivated biodiversity,” he concluded.

Food and climate emergencies
The session on climate and biodiversity emergencies provided insights from local governments and civil society. Saverio Mecca, Councillor for Ecological Transition in Scandicci (Italy), presented the city’s policies to integrate agrobiodiversity into urban planning. Scandicci has adopted a One Health approach that links human well-being with ecosystem health, developing a comprehensive plan that includes organic urban gardens and cultivated biodiversity in land-use planning, within a broad municipal food policy perspective.

Maria Young, representative of the Cork Food Policy Council (Ireland), advocated for reimagining Ireland’s food system in the face of the climate crisis. Young criticized the current industry roadmap that sees the country as a platform for producing 7 million cattle and promoting intensification as the only path—ignoring human, cultural, and environmental assets. In contrast, she highlighted community initiatives in Cork—such as urban gardens and local seed banks—and emphasized that food can be “part of a civic renewal” offering social, economic, and environmental benefits.

The Granollers Manifesto
The event concluded with the validation of the Granollers Manifesto, the result of collaborative work by the organizers, speakers, and participants. In the words of Mariano Iossa, LiveSeeding coordinator, the manifesto aims to “put together practical actions that municipalities, local authorities and communities can engage in to transform food systems at local level”.

«This document proposes an ambitious vision: that by 2050, all European municipalities will have local policies that support sustainable and healthy city-region food systems within planetary boundaries, ensuring decent livelihoods for their communities», explained Iossa. The document identifies agroecology and organic production as an essential framework and places cultivated biodiversity at the heart of these food systems, as a public good managed by local communities.

The Manifesto sets out local action lines in six key areas (governance, diets, social equity, production, distribution, and food waste), aligned with the Milan Urban Food Policy Pact. Concrete measures include prioritizing public food procurement of organic and biodiversity-based products; promoting community seed production in inclusive and permanent urban gardens; supporting entrepreneurship among small and medium-sized businesses in the organic seed and breeding sector; strengthening short food supply chains—local markets, small shops—for organic and biodiverse food; promoting community seed banks; and fostering food education for the public.

It also puts forward recommendations for national and European authorities, such as including support for cultivated biodiversity in national food and climate strategies and in ecological transition plans. It calls for “sustainable food procurement” to be an integral part of the upcoming revision of the Public Procurement Directive, with mandatory minimum criteria for organic food and additional scoring for agroecological practices such as the use of cultivated biodiversity.

During the Manifesto presentation session, Francesco Cagnola from the Milan Urban Food Policy Pact secretariat stated: “When we talk about cultivated biodiversity, urban food production is often seen as entertainment, but we must take it seriously. European citizens should actively participate.” Judith Féher, from the European Coordination Let’s Liberate Diversity!, stressed the importance of co-creating policies with organized civil society to increase their impact: “There are European municipalities working closely with local seed networks that have been active in their territories for some time. At the symposium, we’ve seen several successful examples of these partnerships.”

The symposium was organized by the City Council of Granollers, in collaboration with the Network of Municipalities for Agroecology and the European LiveSeeding project, and supported by an international committee of European cities and organizations such as the FAO and the Milan Pact. The organizers extend their gratitude to all participating entities for making Granollers the European hub of discussion on seeds and cultivated biodiversity, laying the groundwork for future collaboration between cities in launching joint projects.

On the Symposium website, linked below, you can find images of the event as well as its impact in media such as EFE, Infobae or eldiario.es..


Actualidad relacionada